SER MESTRE ( Poesia de Joan P. G.)

SER MESTRE

Si un fill meu digués un dia:
i ser mestre, què vol dir?
Tal vegada respondria
dient: Ensenyar és servir,
Posar-se a disposició
de l'infant que ho necessita,
desvetllar la vocació
per aprendre n'és la fita.
Que s'estimi la Cultura,
Llengua i Pàtria com sagrats,
tot respectan la natura…
Coneixes serveis més grats?

Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó ès educar?
Tal vegada respondria:
També servir és estimar.
Conèixer com és l'alumne, 
comprendre el seu tarannà,
és pilar i és columna
I el bassament del demà;
I les virtuts i els defectes,
enlairant o corregint,
fan realitat els projectes
I d´amor es van nodrint.

Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó és estimar?
Tal vegada respondria
que estimar també és donar.
Si la feina es vol ben feta,
si es cerca la perfecció,
cal una entrega concreta,
cal íntegra donació.
I més en afers lloables
que marcaran un destí
per damunt d'imponderables…
I els mestres en saben, sí!

Si un fill meu digués un dia:
Cal donar, estimar i servir?
Tal vegada respondria
que també donar és morir.
Dia a dia, hora a hora,
començant a cada instant…
Quan un deixeble és fora
ocupa el lloc altre infant…
Com la flor esdevé fruit
i la llavor engendra vida
tot morint per omplir el buit
el mestre en coneix la mida.

Si un fill meu em diu un dia:
De mestre, pare, vull fer!
Tal vegada li diria:
Pare i Mestre m'has fet ser.